Datos personales

domingo, 25 de octubre de 2015

Literatura llatina

En aquesta entrada us parlaré de la literatura llatina, de les seves curiositats, de les seves característiques més importants, dels autors destacats, etc.



LA LITERATURA LLATINA: INTRODUCCIÓ

La literatura llatina o de la Roma antiga es va crear a l'Europa Occidental durant l'Edat mitjana i el renaixement. El llatí es va emplear en l'ensenyament superior fins el s. XVIII i segueix siguent la llengüa universal de l'Esglèsia catòlica.





MANIFESTACIONS CREATIVES

Les primeres manifestacions del poble romà són de caràcter oral, es diuen carmines.

Després de les carmines, en prosa i en vers hi havien aquestes manifestacions:

Cançons funeràries: procedents de l'èpica, narren les gestes d'un mort.

Cants lauditoris: mostren les glòries d'un avantpassat.

Cants religiosos: invoquen l'ajuda o protecció d'un Déu, antecedents de la lírica.

Diàlegs improvisats: satírics i silenciosos, amb personatges fixes com el golafre o el vell enamorat, entre altres.


A la literatura llatina hi ha tres característiques escencials:

-Mostra dependència de la literatura grega, tant en el desenvolupament dels principals gèneres com en la mitologia.

-Té tendència a la creació didàctica, més que a l'estètica, degut al caràcter pràctic de l'època

-Abarca obres creades durant l'imperi romà (del s.III a.C fins al s. V d.C) i les escrites en llatí durant l'Edat Mitjana fins al Renaixement.


La creació literària de la llengua latina abarca aquestes èpoques:


























LA POESIA ÈPICA LLATINA

El primer poema èpic que apareix no va ser una creació pròpia de la cultura llatina, va ser Odussia, la traducció de l'Odissea.

L'època de la poesia èpica llatina es divideix en tres etapes en les quals destaquen aquestes obres:

IMITACIÓ: amb Bellum Poenicum de Nevi i Anales d'Enni

FLOREIXEMENT: La famosa Eneida de Virgili

DECADÈNCIA: Farsalia de Lucà




L'ENEIDA

És la epopeia de la civilització romana. Explica l'origen miti de Roma amb Enees, el protaginista, que és un heroi troià.

Els models de Virgili per crear l'Eneida van ser la Ilíada i l'Odissea.

Quadre "Fresco del Palazzio del Magnifico", Girolamo Genga




L'ESTRUCTURA DE L'ENEIDA

L'Eneida està dividida en dotze llibres. Hi ha una estructura interna depenent de si parlem sobre els personatges o els fets.


-SEGONS ELS PERSONATGES:

Els llibes I-IV: Tenen com a protagonista a la reina Dido.

Els llibres V-VIII: Tenen com a escencial protagonista a Enees.

Els llibres IX-XII: Destaquen a Turno, l'enemic d'Enees



-SEGONS ELS FETS:

1-El viatge: Els sis primers llibres es basen en el viatge d'Enees per arribar a Itàlia.

2-La conquesta: La segona meitat ens parla de les aventures d'Enees ja a Itàlia.




Escultura d'Enees, Anquisis i Ascani, Bernini


EL VIATGE D'ENEES AL GOOGLE MAPS!




POESIA LÍRICA I DIDÀCTICA LLATINA

La poesia lírica llatina és aquella que tracta sobre temes amorosos, patriortics, bucòlics i religiosos.
Tenen un cert ordre de creació: de versos i d'estrofes. Destaquen Virgili, Horaci i Càtol.

La poesia didàctica llatina és aquella que té la intenció d'ensenyar les normes pràctiques. Destaquen Virgili, Oraci i Ovidi.

domingo, 11 de octubre de 2015

Literatura grega

En aquest apartat us parlaré de la literatura grega.



SITUEM-NOS

Grècia, coneguda també com República Helènica, es troba ubicada a la Península Balcànica, limitant a l’est amb el mar Egeu, al sud amb el Mediterrani i a l’oest amb el mar Jònic. La civilització helènica és originària de les cultures de Creta i de Micenes, per això la seva música, la seva pintura, les seves escultures, etc. tenien tanta semblança.

Mapa de Grècia, situació




 Art minoic. Quadre provinent de Tera (Atenes). Museu Arqueològic nacional.               






PASSEM A LA LITERATURA


Què és la literatura grega?

La literatura grega és aquella que va ser escrita per autors provinents de Grècia i àrees geogràfiques d’influència grega. Aquestes obres, freqüentment, estaven escrites en algun dels seus dialectes grecs.

Ulisses i les sirenes, Herbert James Draper





Característiques

Tota la seva expressió estètica comporta un sentit religiós i cultural, que mostra una clara evidència de la condició humana, en aquella época sotmesa als déus.
També expressa interacció constant entre el món diví i el món humà, ja que aquesta era la visió de molts grecs, i es veu reflectida en la seva lírica.


I els seus gèneres?

Hi havia tres  gèneres principals a les seves obres:

La poesia èpica: eren les manifestacions literàries narrades en vers més antigues, i no només a Grècia, també en moltes altres civilitzacions solia aparèixer primer aquest gènere, ja que aquest tipus de poesia sorgeix vinculada al caràcter feudal en algunes societats. Expliquen les gestes dels herois, que eren transmeses oralment, per tant, era poesia oral. Solien ser anònimes, però amb algunes excepcions. Per exemple cal destacar Homer, autor de l'Odissea i la Ilíada, dues obres de les quals us parlaré després.





La poesia lírica: Originàriament hi havia cançons populars relacionades amb el culte als déus i aquests cants populars eren poemes  que es cantaven al so d’una lira, per això es diu així. És una poesia de carácter més intimista, escrita per un autor concret. Va rebre la influència de la poesia èpica i al llarg del temps va anar regularitzant la seva mètrica.  Els poetes lírics més importants van ser Safo de Lesbos i Anacreont.


El teatre: A finals del segle VI a.C apareixen dos gèneres teatrals principals:

La tragèdia: hi apareixien personatges nobles amb un llenguatge culte i elevat. Tenia un estil solemne i buscava un efecte purificador en el públic: la catarsi. Els seus temes principals eren els patiments, els crims i la mort. Els seus representants més destacats eren Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

Màscares de la tragèdia grega

La comèdia: hi apareixien personatges vulgars que s'expressaven en un llenguatge senzill, i la seva intenció era fer riure. Presentava personatges com l’avariciós, el divertit, el vell pervertit, el fanfarró, etc.  Els seus representants principals eren Menandre i Aristòfanes.

Màscara de la comèdia grega


El teatre va sorgir quan va començar la decadència de la poesia lírica. Les grans obres teatrals eren dedicades al déu Dionís.
Aquest teatre era representat davant de tot el poble, per tant, era un gènere popular emmarcat dins la polis. La fi de la polis va suposar també la desaparició d’aquest gènere.
Els tràgics més coneguts eren Èsquil, Sòfocles i Eurípides, i en la comèdia es trobava Aristòfanes.


Dionisios
Dionís de Carvaggio






















LA ILÍADA

Què és?

És el poema més antic escrit de la literatura europea i el primer poema èpic grec escrit per Homer. Consta de 15693 versos i, igual que l'Odissea, té 24 cants.

S'hi narren diversos esdeveniments que tenen lloc durant la guerra de Troia.

ARGUMENT PRINCIPAL:

Paris, el príncep de Troia, va anar a visitar el rei d'Esparta, Menelau. Allà s'enamora d'Helena, que és l'esposa de Menelau. Ells fugen junts a Troia, amb l'ajuda d'Afrodita. Menelau s'enfada molt i planeja una guerra contra Troia amb altres reis grecs. Durant dos anys es planeja aquesta guerra i, al final, tot l'exèrcit es posa sota les ordres d'Agamèmnon, germà de Menelau. Després de deu anys de guerra, els Aqueus no havien pogut enderrocar la muralla de Troia. Al desè any de guerra, hi va haver una discussió entre Aquil·les i Agamèmnon i aquí comença la història de la Ilíada.

La pel·lícula Troia està basada en la Ilíada


El tràiler de la pel·lícula:








L’ODISSEA


Què és? 

És el segon poema èpic grec escrit per Homer al segle VIII a.C.  Consta de 24 cants. Com en moltes altres obres,  comença a la meitat de la història, explicant els fets anteriors a base de records d’Ulisses. Narra el viatge d’Ulisses després de deu anys de lluita en la guerra contra Troia. Durant el seu viatge viu moltes aventures durant les quals s’enfronta a vuit dificultats principals:

     1Al país dels cicons
      2- Al país dels lotòfags
      3Amb el ciclop Polifem
      4- A l’Illa d’Èol
      5- A la pèrdua d’una part important de la seva flota al país dels lestrígons
      6- A l’illa  de Circe
      7Al descens a l’Hades
      8-  A les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes i les vaques d’Hèlios




Circe, la "musa" 

A la mitologia grega i a la seva aparició a l'Odissea, Circe va ser una deessa i bruixa que va viure a l'illa d'Ea. El seu pare va ser Helios, el déu del Sol.

Circe transformava en animals els seus enemics amb pocions màgiques quan l'ofenien i era famosa pels seus coneixements de bruixeria, herborística i medicina. Aquesta deessa va ser una inspiració per a molts artistes.



En esta pintura de 1900, el artista inglés Wright Barker (1864-1941) representa a Circe dando la bienvenida a su palacio de marmol pulido.

En aquesta pintura de 1900, l'artista anglès Wright Barker (1864-1941) representa Circe donant la benvinguda al seu palau de marbre polit.




Circe por Dossi Dosso.

La màgia de Circe i els animals, de Dosso Dossi (1490-1542)






EL MARINER DE SANT PAU


Els nens del curs de 5è B d'una escola han preparat aquesta presentació que explica la història del mariner de Sant Pau. Molt original i divertida!