En aquest apartat us parlaré de la literatura grega.
SITUEM-NOS
SITUEM-NOS
Grècia,
coneguda també com República Helènica, es troba ubicada a la Península
Balcànica, limitant a l’est amb el mar Egeu, al sud amb el Mediterrani i a l’oest amb el mar Jònic. La civilització helènica és originària de les cultures de Creta i de
Micenes, per això la seva música, la seva pintura, les seves escultures, etc.
tenien tanta semblança.
Mapa de Grècia, situació |
Art minoic. Quadre provinent de Tera (Atenes). Museu Arqueològic nacional.
|
PASSEM A LA LITERATURA
Què és la literatura grega?
La literatura grega és aquella que va ser escrita per autors
provinents de Grècia i àrees geogràfiques d’influència grega. Aquestes obres,
freqüentment, estaven escrites en algun dels seus dialectes grecs.
Ulisses i les sirenes, Herbert James Draper |
Característiques
Tota la seva expressió estètica comporta un sentit religiós
i cultural, que mostra una clara evidència de la condició humana, en aquella
época sotmesa als déus.
També expressa interacció constant entre el món diví i el
món humà, ja que aquesta era la visió de molts grecs, i es veu reflectida en la
seva lírica.
I els seus gèneres?
Hi havia tres gèneres
principals a les seves obres:
La poesia èpica:
eren les manifestacions literàries narrades en vers més antigues, i no només a
Grècia, també en moltes altres civilitzacions solia aparèixer primer aquest
gènere, ja que aquest tipus de poesia sorgeix vinculada al caràcter feudal en
algunes societats. Expliquen les gestes dels herois, que eren transmeses
oralment, per tant, era poesia oral. Solien ser anònimes, però amb algunes
excepcions. Per exemple cal destacar Homer, autor de l'Odissea i la Ilíada,
dues obres de les quals us parlaré després.
La poesia lírica: Originàriament
hi havia cançons populars relacionades amb el culte als déus i aquests cants
populars eren poemes que es cantaven al
so d’una lira, per això es diu així. És una poesia de carácter més intimista,
escrita per un autor concret. Va rebre la influència de la poesia èpica i
al llarg del temps va anar regularitzant la seva mètrica. Els poetes lírics més importants van ser Safo
de Lesbos i Anacreont.
El teatre: A
finals del segle VI a.C apareixen dos gèneres teatrals principals:
La tragèdia: hi apareixien personatges nobles amb un llenguatge culte i elevat. Tenia
un estil solemne i buscava un efecte purificador en el públic: la catarsi. Els seus temes principals eren els
patiments, els crims i la mort. Els seus representants més destacats
eren Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
Màscares de la tragèdia grega |
La comèdia: hi apareixien personatges vulgars que s'expressaven en un llenguatge senzill, i la seva
intenció era fer riure. Presentava personatges com l’avariciós, el divertit,
el vell pervertit, el fanfarró, etc. Els
seus representants principals eren Menandre i Aristòfanes.
Màscara de la comèdia grega |
El teatre va sorgir quan va començar la decadència de la
poesia lírica. Les grans obres teatrals eren dedicades al déu Dionís.
Aquest teatre era representat davant de tot el poble, per tant,
era un gènere popular emmarcat dins la polis. La fi de la polis va suposar
també la desaparició d’aquest gènere.
Els tràgics més coneguts eren Èsquil, Sòfocles i Eurípides, i
en la comèdia es trobava Aristòfanes.
Dionís de Carvaggio |
LA ILÍADA
La pel·lícula Troia està basada en la Ilíada El tràiler de la pel·lícula: |
L’ODISSEA
Què és?
És el segon poema èpic grec escrit per Homer al segle VIII a.C. Consta de 24 cants. Com en moltes altres obres, comença a la meitat de la història, explicant els fets anteriors a base de records d’Ulisses. Narra el viatge d’Ulisses després de deu anys de lluita en la guerra contra Troia. Durant el seu viatge viu moltes aventures durant les quals s’enfronta a vuit dificultats principals:
1- Al país dels cicons
2- Al país dels lotòfags
3- Amb el ciclop Polifem
4- A l’Illa d’Èol
5- A la pèrdua d’una part important de la seva flota al país dels lestrígons
6- A l’illa de Circe
7- Al descens a l’Hades
8- A les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes i les vaques d’Hèlios
Circe, la "musa"
A la mitologia grega i a la seva aparició a l'Odissea, Circe va ser una deessa i bruixa que va viure a l'illa d'Ea. El seu pare va ser Helios, el déu del Sol.
Circe transformava en animals els seus enemics amb pocions màgiques quan l'ofenien i era famosa pels seus coneixements de bruixeria, herborística i medicina. Aquesta deessa va ser una inspiració per a molts artistes.
En aquesta pintura de 1900, l'artista anglès Wright Barker (1864-1941) representa Circe donant la benvinguda al seu palau de marbre polit.
La màgia de Circe i els animals, de Dosso Dossi (1490-1542)
EL MARINER DE SANT PAU
Els nens del curs de 5è B d'una escola han preparat aquesta presentació que explica la història del mariner de Sant Pau. Molt original i divertida!
No hay comentarios:
Publicar un comentario