A la seva època (edat mitjana) ja va triomfar com a tal i ha tingut moltes repercussions importants.
No se sap exactament qui va ser el seu autor original i es coneixen diferents versions de la novel·la, (com la de Béroul, la de Thomas o la d'Elihart) però la més coneguda i moderna és la de Joseph Bédier (s.XIX).
Llibre El romanc de Tristany i Isolda, traducció al català per Carles Riba, Quaderns Crema |
ARGUMENT
Podríem dir que l'argument principal de Tristany i Isolda sorgeix a partir del filtre, i aprofito per comentar que al romanç hi té lloc l'aparició de la màgia (com per exemple el filtre, o el cascabell màgic de Petit-Cru)
Després d'haver llegit el llibre, divideixo l'argument en:
-Abans de l'aparició del filtre Es narra la infantesa de Tristany, la seva arribada a Tintagel i la seva fidelitat com a noble fidel al seu oncle i rei, Marc.
-Després de l'aparició del filtre: A partir que el filtre fa que els amants s'enamorin perdudament l'un de l'altre es narra una història d'amor romàntic i tràgic entre Tristany de Leonís i Isolda la Blonda, reina d'Anglaterra. Els dos protagonistes faran el possible i l'impossible per poder estar junts.
Tristany i Isolda beuen el filtre. August Spiess (1881)
PERSONATGES PRINCIPALS:
-Tristany de Leonís: Fill de Rivalèn i Blancaflor. Nebot del rei marc i talentós alumne de Gorvenal. Amant d'Isolda.
-Isolda la Blonda: Reina d'Irlanda i naboda del Morholt. Amant de Tristany.
-Marc: Rei de Cornualla, germà de Blancaflor i oncle de Tristany.
-Rivalèn: pare de Tristany i marit de Blancaflor. També era aliat del rei Marc i enemic del duc Morgan.
-Morgan: duc enemic de Rivalèn.
-Blancaflor: Mare de Tristany i muller de Rivalèn.
-Gorvenal: Mestre de Tristany.
-Morholt d'Irlanda: Cavaller temut per tots. Oncle d'Isolda la Blonda.
-Brangiana: Serventa fidel d'Isolda la Blonda.
-Els quatre barons del rei Marc: Es diuen Andret, Ganeló, Gondoine i Denoalèn. Andret era el nebot del rei Marc. Sent gran odi i enveja cap a Tristany per la seva relació amb el rei.
Tristany i Isolda, Edmur Blair Leighton
SEMBLANCES I DIFERÈNCIES DEL LLIBRE I LA PEL·LÍCULA
Hi ha una pel·lícula de Tristany i Isolda dirigida per Kevin Reynolds al 2006 basada en el romanç. Tot i ser basada, també té diferències amb la història original.
En aquest apartat, us explicaré les principals semblances i diferències d'aquesta història.
Portada del DVD de la pel·lícula de Tristany i Isolda
Semblances
-La principal i més important semblança del llibre i de la pel·lícula és que els dos protagonistes s'enamoren tot i ser de terres enemigues i degut a això durant la història es desenvolupa un amor tràgic i trist.
-Tristany i Isolda cometen adulteri i son condemnats.
-Tristany i Isolda moren per amor.
-A les dues històries es pot veure el conflicte dels irlandesos contra els anglesos.
-Isolda cura a Tristany.
-Tristany i Isolda són perdonats pel rei Marc.
Diferències
Per explicar les diferències he preparat aquesta graella:
LLIBRE
|
PEL·LÍCULA
|
Blancaflor dóna el nom al seu fill Tristany degut a la pena que sent
abans de morir.
|
Blancaflor mor anys després del naixement de Tristany.
|
Tristany i Isolda s’enamoren degut a
|
Tristany i Isolda s’enamoren de manera natural
|
Aparició d’elements màgics
|
No hi ha elements màgics
|
El Morholt d’Irlanda és l’oncle d’Isolda la Blonda.
|
El Morholt d’Irlanda és l’amant i el promès d’Isolda la Blonda.
|
Enfrontament individual de Tristany amb el Morholt.
|
El combat amb el Morholt és col·lectiu.
|
Els amants moren junts.
|
Només mor Tristany i Isolda desapareix.
|
|
No apareix Isolda de les Blanques mans
|
INSPIRACIÓ PER A MOLTS ARTISTES
El Romanç de Tristany i Isolda es caracteritza per ser un mite d'amor cortès, romàntic, tràgic i fatal que ha captivat no només als amants de la literatura, sino també a artistes: músics, pintors, dramaturgs, cineastes...
Entre altres, destaco que va ser una font d'inspiració per a l'autor de Romeu i Julieta (1597), William Shakespeare, i jo penso que també ha estat una font d'inspiració per La tragèdia de Marc Antoni i Cleopatra(1607), del mateix autor.
Tristany i Isolda. Salvador Dalí (1944)