El realisme

El realisme

El realisme és un corrent artístic i literari nacut a França a mitjans del segle XIX que pretén representar la realitat tal com és sense intencions de distorsionar-la o embellir-la. Aquest moviment és influenciat per el cientifisme i l’aparició de la fotografia.

Filòsof austríac Karl Popper, un dels representants del cientifisme

Els principals representants del realisme pictòric van ser Gustave Courbet (1819–1877), Honoré Daumier (1808–1879) i Jean François Millet (1814-1875)

Les espigadores, de Honoré Daumier. Aquest quadre representa una acció quotidiana 

L'home desesperat de Gustave Courbet. Pretén reflectir el sentiment humà de la desesperació tal i com és, amb petits detalls que fan que la obra sigui més fidel a la realitat: l'ús de l'ombra i la llum, la posició de les celles, etc.

Del realisme apareix un nou moviment l’impressionisme. La característica més destacada d'aquest corrent, generalment pictòric, és la de representar la llum amb pinzellades breus i colors purs. Algun dels exemples més clars i famosos són:

Nit estrellada de Van Gogh,Van Gogh se sentia atret per les llums nocturnes , que veiem reflectides sobre el riu Roine al seu pas per Arlés. Però el que crida l' atenció són les estrelles, envoltades per un halo groc.

Estany de nenúfers de Monet. L'estada a Giverny, un poble proper a París, li va permetre a Monet construir un petit jardí japonès del que se sentia molt orgullós i li va servir d'inspiració per a una sèrie d'obres on destacaran les nimfes i els nenúfars .

A la literatura:

El gènere més utilitzat en el romanticisme és la novel·la. Podem trobar-ne diferents tipus: 

Novel·la d’aventures: es desenvolupa a través d’un viatge ple d'aventures i acció, que pot  transcórrer en paisatges diversos, amb la finalitat d'assolir un objectiu

 

  Novel·la històrica: ambientada en un temps passat del qual es descriuen detalladament els fets històrics, els costums i el paisatge.

 
Novel·la de ciència ficció: explora els límits de la ciència i del seu impacte en la societat i els individus.

Novel·la de terror: subgènere novel·lístic que se centra en fets  inquietants i terrorífics basats exclusivament en fets supernaturals. 

  Novel·la de lladres i serenos: denominació genèrica que popularment reben els gèneres de la novel·la policíaca, negra o d’enigma.

Exemples de novel·les realistes:

Oliver Twist, de Charles Dickens. Escrita entre 1837 i 1838, narra la història d'un noi orfe, que en fugir de l’hospici és captat per una banda juvenil de lladres. D'aquesta obra se n'han fet vàries versions cinematogràfiques.

Charles Dickens

La febre d'or, de Narcís Oller. Novel·la escrita entre el 1890 i el 1892 que narra la història, basada en fets reals, de Gil Foix, que es torna un ric burgès gràcies a l’especulació borsària. 

Narcís Oller

L'illa del tresor, de Robert Stevenson. Escrita el 1883. Narra les aventures de Jim en la seva expedició per a la recerca d’un tresor a bord de l’Hispaniola, vaixell governat per un escamot de pirates.

Robert Stevenson

La literatura russa de la segona meitat del segle XIX és realista i sovint reflecteix les causes de les desgràcies socials i entra al món d'unes classes noves. Els realistes russos ens introdueixen en el món moral , històric i social de la vida diària de Rússia. Es poden trobar dos tipus de realisme: el sociològic i el crític.

El realisme crític

El 1830 i principalment el 1840, en la literatura russa es desenvolupa el realisme crític : corrent que representa personatges humans en els seus vincles amb les circumstàncies socials i se centra en analitzar el món interior de l'individu. Apareix llavors la figura de la " persona petita " , és a dir , ordinària i insignificant ; es tracta d'un tipus de personatge d'una posició social força baixa, sense cap capacitat destacada ni força de voluntat , que no fa res dolent a ningú, amb les seves històries dramàtiques però molt quotidianes. El seu objectiu principal és presentar " la veritat " de la vida.

Per diferents que siguin, entre els escriptors realistes es troben Dostoievski, Tolstoi, Gogol, Nekrásov i Saltykov - Schedrín .

El realisme sociològic

La fi del segle XIX és l'època d'Antón Txékhov en la literatura russa. Diversos crítics denominen a aquest període " realisme sociològic " ja que els temes principals de l'escriptor i dramaturg són els problemes i els canvis en la societat i el destí dels individus en ella. Va ser pioner en emprar el mètode del " fluir de la consciència " ( un monòleg intern del personatge que reprodueix les seves impressions, associacions i pensaments immediats en el moment de la parla ) , posteriorment adoptat pels modernistes i per James Joyce.