El realisme El realisme és un corrent artístic i literari nacut a França a mitjans del segle XIX que pretén representar la realitat tal com és sense intencions de distorsionar-la o embellir-la. Aquest moviment és influenciat per el cientifisme i l’aparició de la fotografia.
Filòsof austríac Karl Popper, un dels
representants del cientifisme
Els principals representants del realisme pictòric van ser Gustave Courbet (1819–1877), Honoré Daumier (1808–1879) i Jean François Millet (1814-1875)
Les espigadores, de Honoré Daumier. Aquest quadre representa una acció quotidiana
L'home desesperat de Gustave Courbet. Pretén reflectir el sentiment humà de la desesperació tal i com és, amb petits detalls que fan que la obra sigui més fidel a la realitat: l'ús de l'ombra i la llum, la posició de les celles, etc.
Del realisme apareix un nou moviment l’impressionisme. La
característica més destacada d'aquest corrent, generalment pictòric, és la de
representar la llum amb pinzellades breus i colors purs. Algun dels exemples més clars i famosos són:
Nit estrellada de Van Gogh,Van Gogh se sentia atret per les llums nocturnes , que veiem reflectides sobre el riu Roine al seu pas per Arlés. Però el que crida l' atenció són les estrelles, envoltades per un halo groc.
Estany de nenúfers de Monet. L'estada a Giverny, un poble proper a París, li va permetre a Monet construir un petit jardí japonès del que se sentia molt orgullós i li va servir d'inspiració per a una sèrie d'obres on destacaran les nimfes i els nenúfars .
A la literatura:
El gènere més utilitzat en el romanticisme és la novel·la. Podem trobar-ne
diferents tipus:
Novel·la d’aventures: es desenvolupa a través d’un viatge ple d'aventures
i acció, que pot transcórrer en paisatges diversos, amb la finalitat
d'assolir un objectiu
Novel·la històrica: ambientada en un
temps passat del qual es descriuen detalladament els fets històrics, els
costums i el paisatge.
Novel·la de ciència ficció: explora els límits de la ciència i del seu
impacte en la societat i els individus.
Novel·la de
terror: subgènere
novel·lístic que se centra en fets inquietants i terrorífics basats exclusivament
en fets supernaturals.
Novel·la
de lladres i serenos: denominació genèrica que popularment reben els
gèneres de la novel·la policíaca, negra o d’enigma.
Exemples de novel·les realistes:
Oliver Twist, de Charles Dickens. Escrita entre 1837 i 1838, narra la història d'un noi orfe, que en fugir de l’hospici és captat per una banda juvenil de lladres. D'aquesta obra se n'han fet vàries versions cinematogràfiques.
Charles Dickens
La febre d'or, de Narcís Oller. Novel·la escrita entre el 1890 i el 1892 que narra la història, basada en fets reals, de Gil Foix, que es torna un ric burgès gràcies a l’especulació borsària.
Narcís Oller
L'illa del tresor, de Robert Stevenson. Escrita el 1883. Narra les aventures de Jim en la seva expedició per a la recerca d’un tresor a bord de l’Hispaniola, vaixell governat per un escamot de pirates.
Robert Stevenson
La literatura russa de la segona meitat del segle XIX és realista i sovint reflecteix les causes de les desgràcies socials i entra al món d'unes classes noves. Els realistes russos ens introdueixen en el món moral , històric i social de la vida diària de Rússia. Es poden trobar dos tipus de realisme: el sociològic i el crític.
El realisme crític
El 1830 i principalment el 1840, en la literatura russa es desenvolupa el realisme crític : corrent que representa personatges humans en els seus vincles amb les circumstàncies socials i se centra en analitzar el món interior de l'individu. Apareix llavors la figura de la " persona petita " , és a dir , ordinària i insignificant ; es tracta d'un tipus de personatge d'una posició social força baixa, sense cap capacitat destacada ni força de voluntat , que no fa res dolent a ningú, amb les seves històries dramàtiques però molt quotidianes. El seu objectiu principal és presentar " la veritat " de la vida.
Per diferents que siguin, entre els escriptors realistes es troben Dostoievski, Tolstoi, Gogol, Nekrásov i Saltykov - Schedrín .
El realisme sociològic
La fi del segle XIX és l'època d'Antón Txékhov en la literatura russa. Diversos crítics denominen a aquest període " realisme sociològic " ja que els temes principals de l'escriptor i dramaturg són els problemes i els canvis en la societat i el destí dels individus en ella. Va ser pioner en emprar el mètode del " fluir de la consciència " ( un monòleg intern del personatge que reprodueix les seves impressions, associacions i pensaments immediats en el moment de la parla ) , posteriorment adoptat pels modernistes i per James Joyce.
Johann Wolfgang von Goethe, nascut l'any 1749 a Fráncfort del Meno, va ser fill d'una família de classe mitjana. El seu pare, Johann Caspar Goethe, un home il·lustrat que excercia la feina d'advocat, es retirà de la vida pública i educà els seus fills ell mateix. La seva mare, Catarina Elizabeth Textor, va ser filla d'un antic alcalde de Fráncfort i aquest fet la relacionava amb la burgesia d'aquesta poblada ciutat. Tots els fills d'aquest matrimoni van morir de molt joves, excepte Goethe i la seva germana, Cornelia Friederike Christiana. Reconegut com a superdotat, Goethe, durant la seva vida, va adquirir una cultura general impressionant, exercint diferents feines: des que era petit dibuixava, i no va deixar de fer-ho, després va estudiar llengües i mentre escribia els seus poemes es va interessar per la química, la medicina i la geologia (en aquest àmbit podem destacar "La teoria dels colors", un llibre sobre la conducta d'aquests amb tot detall) L'any 1765 va marxar a Leipzig i allà va estudiar dret, però durant aquella època va patir una enfermetat que el va obligar a tornar a la seva ciutat d'origen. Un cop es va recuperar, va viatjar fins a Estrasburg per prosseguir amb els seus estudis. Aquesta època va ser important per la seva poesia. Va conèixer amb profunditat els costats artístics i literaris del Sturm un Drang, i va conèixer Herder, que va ser qui el va ensenyar Homer, Shakespeare, Ossian i la temàtica de la poesia popular de l'època. Goethe destacava per ser un home enamoradís. Va tenir una relació amb Christiane Vulpius, una dona que pertanyia a la noblesa. Després s'enamorà de Charlotte von Stein i es van casar. A l'any 1805 va morit Schiller, i aquest fet juntament amb l'enfermetat que patia Goethe en aquella època van fer que es tanqués amb el món d'una manera radical. Durant els últims anys de la seva vida es va dedicar únicament a la seva obra.
«el més gran hombe de lletres alemany... y l'últim vertader home universal que caminà sobre la terra» és com George Eliot descriu a Goethe.
Obra
La seva obra és influenciada principalment per el moviment del romanticisme en tots els seus sentits i per autors romàntics. Goethe va escriure narrativa, poesia i teatre.
Dins la seva narrativa destaca Werther (en parlarem després), història d'un jove artista romàntic enamorat de la Charlotte i la Teoria dels colors.
Al teatre podem destacar el Faust, una obra tràgica dividida dues parts. L'obra tracta sobre un doctor anomenat Faust, que decideix vendre la seva ànima al diable a canvi de poder disfrutar la vida conduït pels seus propis impulsos.
Goethe va escriure també poesia. En aquest apartat podem trobar Amor sense descans, El rei dels erms i Pensaments nocturns, entre altres. Per últim, Goethe va esciure El conte de la sep verda, un relat que, tot i que a primera vista pot semblar un conte de fades, té la intenció de simbolitzar la divisió entre el grotesc món dels sentits i els ideals humans. Narració del relat de El conte de la serp verda:
Narració traduïda del poema Amor sense descans
Musicalització del poema El rei dels erms, per Roger Mas
Werther, el romàntic
Una de les escenes del Faust, l'evocació de Mephisto.
Werther
Werther és un jove artista romàntic que, a través de les cartes que envia al seu amic, ens explica la seva manera de veure la vida però sobretot plasma els seus sentiments cap a la Lotte, una noia promesa. Ell està bojament enamorat i degut a això pateix moments de confusió, desesperació i tristesa, i alguns també de felicitat. El fet d'haver-se enamorat de la Lotte el condueix a un tràgic destí.
L'obra està dividida en dos llibres i tracta temes reals i humans. He estrablert una llista amb els temes que penso que són més importants dels que parla:
-La mort (més concretament el suicidi) per deixar el món real a l'altra banda
-La confusió i la inseguretat
-L'amor impossible
-La passió
-La bogeria
-La lluita entre allò que és real i allò que és fictici
-El despreci amb un mateix
El missatge que deixa aquesta obra, explicat breument és que el fet no saber afrontar la realitat ens pot ocasionar molts problemes, fins i tot conduïr-nos al suicidi.
Aquesta obra és l'obra romàntica per exel·lència, ja que consegueix fusionar gairabé tots els temes dels que parla aquest corrent.
De nom real Jean-Baptiste Poquelin, Molière va ser un dramaturg i actor francès nascut l'any 1622 a París. La seva família va formar part de la rica burgesia comerciant i estava composada per la seva mare, Marie Cresse, i el seu pare, que tenia el seu mateix nom i en aquella època va ser reconegut per haver estat un famós tapisser. Durant la seva juventut va estudiar dret i es va llicenciar en aquesta carrera a la facultat d'Orleans l'any 1642. Un any després, quan ja es feia dir Molière, va fundar L'Illustre Théâtre juntament amb la comediant Madeleine Béjart. La directora del projecte es deia Armande Béjart i Molière es va enamorar d'ella. Van intentar establir la companyia a París però no va poder degut a que el projecte va fracassar per falta de mitjans. Molière va ser arrestat per deutes. Cinc anys després va tornar a la companyia per dirigir-la. Entre els anys 1645 i 1658 es va formar com a actor i dramaturg i va escriure les seves primeres comèdies. Després d'invertir el temps de la resta de la seva vida a l'escriptura i el teatre, l'actor va morir a escena mentre representava la seva última comèdia: El malalt imaginari.
El misantrop
El misantrop és una de les obres més famoses de Molière. Escrita l'any 1666, tracta sobre els pensaments i les opinions d'un jove que pateix misantropia, com actua i com reacciona en diferents situacions de la societat que tant odia. L'obra està escrita en vers i consta de cinc actes. L'acció dura un sol dia i es duu a terme a un sol lloc: la casa d'Adelais.
El misantrop de Molière, edició d'Educaula 62
Aquí podeu trobar un resum de l'obra escrit per mi.
Les cites de Molière
L'escriptor ha deixat empremta a internet amb moltes cites que durant la seva època va escriure i s'han fet populars a la xarxa. Citaré dues que he trobat interessants:
-"La timidesa és la desconfiança generada per l'amor propi, que desitjant agradar tem no aconseguir-ho."
-"Els metgesnomés han de receptar i cobrar; guarir-se o no, és cosa dels malalts."
El groc, el color de la llum... també figuradament?
Segurament has sentit a dir que el color groc porta mala sort per als actors. Aquesta creença té molt a veure amb Molière.
L'any 1673, mentre l'actor representava la seva obra "El malalt imaginari" anava vestit de groc. Durant l'actuació, Molière va patir un greu atac de tos que li va ocasionar una ruptura d'una vena i va perdre el coneixement. Poc després va morir a la mateixa escena. No era estrany que l'home anés a morir aviat, ja que des de fa uns anys patia una enfermetat que no es podia curar (i curiosament, a l'obra feia el paper d'un home malalt).
Una altra història que vincula la vestimenta groga amb la mort és la del cantant d'òpera espanyol Julián Gayarre. Es va desmaiar mentre representava l'obra "Els pescadors de perles" i va morir posteriorment d'un càncer de laringe. Sí, també anava vestit de groc.
Al final ens ho haurem de creure...
Sebastián Julián Gayarre Roncal (1844 – 1890)
Joan Pere i "L'avar" L'actor còmic Joan Pere s'enfronta a un nou repte com a actor. Es tracta de representar un personatge peculiar i únic: l'avar. L'obra s'ha estrenat el dia 16 de febrer d'aquest any al Teatre Goya de Barcelona.
Altres empreses teatrals com "La tapera" també representen Molière aquest any. Molière i el cinema Molière també apareix al món del cinema i ho fa a través de vàries pel·lícules com L'avare (1980), dirigida per Louis de Fonès o Les Aventures amoroses del jove Molière (2007), dirigida per Laurent Tirard.
En aquest apartat parlaré del dramaturg, actor i poeta William Shakespeare. Tothom ha sentit més d'una vegada el seu nom, però no tots saben per què l'han sentit, i és que la repercussió mundial que ha deixat Shakespeare sobre el món és enorme.Abans de parlar sobre el Bard, és interessant conèixer alguns aspectes de l'època què vivia, ja que en l'Edat Moderna quasi tots els àmbits (religió, ciència, art...) canvien radicalment. L'Edat Moderna, coneguda com el període que té lloc entre el descobriment d'Amèrica (1492) i la Revolució francesa (1789), presenta una quantitat de canvis radicals a diferents camps de l'activitat humana. -En l'àmbit de ciència i tecnologia, el polonès Copèrnic (1473-1543) va defensar una teoria sobre la visió del món (l'heliocentrisme) que capgirava completament la teoria assumida anteriorment per la gran majoria del món (el geocentrisme). -Si parlem de la geografia d'aquella època, l'espai geogràfic augmentà i això va donar lloc a un període d'expansió econòmica.
-Un corrent de pensament iniciat anteriorment al s.XIV es va desenvolupar: l'humanisme. Això va generar una manera de veure el món molt diferent a l'anterior. -Gràcies a la impremta, inventada per Johannes Gutenberg al 1450 i perfeccionada al 1455, va haver-hi una rapidesa de la difusió del pensament.
Representació plàstica del pensament humanista.
Esquema de la visió heliocèntrica
En l'àmbit de l'art, va aparèixer un nou moviment cultural i artístic que va dominar tota Europa: el Renaixement. Aquest moviment és, bàsicament, la plasmació del pensament humanista en totes les branques de l'art i la cultura. Durant el Renaixement, l'home és el centre de tot i assoleix la felicitat a través del coneixement, l'art i el pensament. L'ideal de persona del Renaixement és aquell home que coneix i domina totes les branques del coneixement, i qui contenia aquestes característiques, i per tant, representava el moviment, va ser Leonardo da Vinci.
Els àmbits artístics plasmats en l'estètica renaixentista van ser la mitologia, la natura, l'amor i l'equilibri.
El naixement de Venus de Botticelli, una de les obres més importants del Reinaixement.
La Mona Lisa o Gioconda de Leonardo da Vinci, una altra obra plàstica molt important durant el Reinaixement.
Vídeo de la música en el Renaixement i els seus principals compositors
William Shakespeare, el Bard
Ara que coneixem els aspectes de l'època en què vivia Shakespeare, posem-nos a parlar sobre ell.
VIDA
Nascut l'any 1564 a Stratford, Shakespeare va ser fill d'un burgès. Es considera un actor, poeta i dramaturg autodidacta, ja que ell només va anar a l'escola però no a la universitat (al contrari que molts escriptors del seu temps). Als 18 anys es casa amb Anne Hathaway de 26 anys, amb qui té dos fills.
Al 1587 viatja a Londres i comença a treballar al món del teatre.
Mor a l'any 1616.
OBRA
L'obra de Shakespeare va ser publicada l'any 1623, quan ell ja era mort.
Shakespeare va escriure 37 obres de teatre influenciades pel teatre isabelí que van ser publicades l'any 1623, després de la seva mort, per dos companys seus.
Es divideix en 14 tragèdies, 12 comèdies i 11 obres històriques.
Les tragèdies es poden dividir en tres grups:
-Les d'ordre: hi ha un personatge representant de l'ordre, un usurpador i un restaurador. (Macbeth, Hamlet, Juli Cèsar)
-Les de passió: L'ordre social està dividit. (Romeu i Julieta, Antoni i Cleopatra)
-Les d'aïllament: L'heroi es veu separat del cos social(Rei Lear, Otel·lo)
Shakespeare també va ser un gran poeta. Va escriure 154 sonets que van ser publicats l'any 1609.
Per escriure aquests sonets feia servir el pentàmetre iàmbic, un tipus de vers constituït per cinc peus iàmbics. Cadascun d'ells està format per una síl·laba no accentuada i una altra, seguidament, accentuada. Per tant, és un vers constituït de 10 síl·labes.
Exemple: A horse, a horse, my kingdom for a horse.
En l'exemple anterior, les lletres en negreta són les síl·labes accentuades.
Els seus sonets es divideixen en dos grups:
-Els 126 primers parlen de l'amor del Bard per a un noi jove.
-Els 27 següents parlen del lligam del poeta cap a una persona anomenada "Dark Lady".
-Els dos últims son de temàtica completament diferent.
LA IMPORTÀNCIA DE SHAKESPEARE
La repercussió de Shakespeare és deguda a la riquesa del llenguatge que utilitzava i el seu enginy. A les seves obres de teatre es poden trobar molts punts de vista diferents que presenten cadascun dels personatges.
La varietat de temes on es plasmen els sentiments i les emocions humanes en totes les etapes de la vida, cadascuna de les classes socials de diferents èpoques i diferents ideologies, li dóna molta diversitat i varietat a les seves obres.
Romeu i Julieta, Frank Dicksee
SHAKESPEARE A TOT ARREU FIns ara, en total s'han fet 250 pel·lícules basades en textos de Shakespeare. L'obra que més s'ha portat al cinema ha estat Hamlet, amb 61 pel·lícules i 21 sèries de televisió.
Hamlet (1996)
Hamlet (2000)
L'obra cinematogràfica més nova basada en una obra del dramaturg és Macbeth (2015), de Justin Kurzel.
Shakespeare In Love és una de les pel·lícules més conegudes. Barreja la història de Romeu i Julieta amb fets biogràfics de l'escriptor.
Actualment i des de fa temps, al teatre català també hi té lloc la presència de Shakespeare. AMOR & SHAKESPEARE, representat al Teatre Poliorama de Barcelona, n'és un exemple.
Fins i tot la música d'avui dia parla sobre Shakespeare. La cançó Shakespeare, de Miranda Cosgrove, actriu i cantant, és una cançó d'amor que representa una conversació entre ella i una altra persona x, i en la cançó ella li demana si li agrada Shakespeare. No té molt a veure amb el Shakespeare que coneixem, però fins i tot en cançons com aquestes el seu nom és mencionat.
Shakespeare és present fins i tot per als més petits
La paraula Trecento és un terme s'utilitza particularment per nomenar el període d'art medieval (literatura, arts plàstiques, pintura, música...) corresponent al segle XIV (any 1300) en la història de Italia. Quan parlem de la literatura del Trecento ens referim als tres escriptors italians que van escriure durant aquesta època: Dante, Petrarca i Bocaccio.
Mosaic del baptisteri San Giovanni sobre el Jutge Final. obra d'un mestre Florentí, (any 1300)
EL DOLCE STIL NOVO I ELS TÒPICS LITERARIS ITALIANS En la literatura italiana apareix un nou terme poètic molt important: el Dolce Stil Novo. Breument, el Dolce Stil Novo, iniciat per Guido Guinizell, és l'expressió més alta en la poesia amorosa. Destaca per ser un estil complexe i profund però coherent. Es caracteritza també per utilitzar el sonet en la seva forma mètrica. Els autors més importants del Dolce Stil Novo van ser Guido Guinizelli i Guido Cavalcanti. Va iniciar un nou estil de poesia dolç, musical i sentimental i un canvi de temes en relació als trobadors. Aquests temes, coneguts també com els tòpics de l'època, van ser: -La donna Angelicata: Creat per Guinizelli i perfeccionat per Dante. La dona és vista o bé com una missatgera o bé com un símbol de la perfecció espiritual, concepte que es pot aconseguir a través de l'amor. Es caracteritza per destacar uns certs trets de bellesa femenina, que van seguir sent tòpics durant anys. -Descripció del indescriptible: Narra indrets o estats mai vistos per l'home, com el cel o l'infern. -El món al revés: Ensenya allò il·lògic de la societat, com per exemple sacerdots i monjes fent actes de luxúria. DANTE, PETRARCA I BOCACCIO Dante Alighieri Vida
Dante va ser un poeta italià nascut a Florència l'any 1265. Els seus pares pertanyien a la burgesia güelfa florentina, per tant, Dante provenia d'una família noble. Els seus anys de juventut van coincidir quan Florència estava en el seu estat més pacífic, i quan tenia només nou anys, a la seva terra d'origen es va enamorar de Beatrice Portinari, qui es va convertir en la seva musa i la reflecteix en moltes de les seves obres, però a l'any 1290 Beatrice va morir. A la seva època d'estudis va coincidir amb Guido Cavalcanti. Dante es va casar amb Gemma Donati cap a l'any 1290 i va tenir quatre fills. Finalment va morir a Ràvena l'any 1321. Obra Dante destaca per haver escrit la Vita Nuova, el Convivio i la Divina Comèdia. Jo us parlaré d'aquesta última, que és la més important.
La divina comèdia Va ser el poema més famós de l'autor. Es desconeix l'any en què va ser escrit exactament però es situa entre el 1304 i el 1321. El poema tracta d'un viatge del poeta a l'infern, al purgatori i al paradís, guiat pel poeta romà Virgili. La divina comèdia consta de 14333 versos en tercets i 100 cants repartits en: -1 cant inicial
-33 cants a l'infern -33 cants al purgatori -33 cants al paradís L'infern: en aquest primer indret es troben "els que van viure sense glòria ni infamia" i els que han comès una ofensa en nom de Déu. L'infern està dividit en diferents cercles i cadascun dels pecadors pertany a un d'aquests, depenent del grau de crueltat que tingui el seu crim, com també el càstic que reben. Es troben personatges coneguts de la Bíblia com per exemple Jacob, Isaac, Moisès o Judes, pertanyents, o personatges d'altres obres més antigues com per exemple Ginebra i Lancelot.
Dibuix esquemàtic de les parts de l'infern en la Divina Comèdia El purgatori: és el segon espai per on passen Dante i Virgili. El purgatori és una gran muntanya envoltada d'aigua que consta de set pisos a cadascun dels quals correspon amb un dels pecats capitals. Dante explica que a dalt de tot es troba el paradís.
Dibuix esquemàtic del purgatori a la Divina Comèdia El paradís: es troba dalt del purgatori. Quan Dante i Virgili arriben al purgatori el guia se'n va i la nova guia és Beatrice.
Dibuix esquemàtic del Paradís a la Divina Comèdia
Francesco Petrarca Vida
Petrarca va ser un poeta i humanista italià nascut a Arezzo l'any 1304. Va passar la seva infantesa a Florència i després a la Provença i quan va ser jove va estudiar els clàssics, gramàtica i lleis. L'any 1327 es troba a Laura per primera vegada i es converteix en la seva musa. Va ser un home molt proper al papa i va viatjar per tota Europa. Va morir a Padua l'any 1374.
Obra
Destaca per la seva poesia, que va fer que es creçés un nou corrent literari, anomenat petrarquisme, que va influir en grans autors com Garcilaso de la Vega o William Shakespeare. La major part de la seva obra està escrita en llatí, com per exemple Àfrica o Epistolae, però el que ha tingut més èxit de la seva obra és aquella escrita en italià, com Canzionere, que és la més coneguda, o I Trionfi. Canzionere
El seu poema més famós. Consta de 366 composicions poètiques, gran part són sonets. La majoria d'elles són de temàtica amorosa, les altres són de temes morals, religiosos o polítics. Al Canzionere podem trobar poemes dedicats a Laura, la seva musa, que es divideixen en dues parts. La primera es diu In vita de madonna Laura, on hi ha poemes dedicats a ella abans de la seva mort. La segona part es diu In morte de madonna Laura, on hi ha poemes dedicats a ella després de la seva mort.
Laura de Noves, musa de Petrarca
Giovanni Bocaccio Vida Bocaccio va ser un escriptor i humanista italià nascut l'any 1313 a Florència. El seu pare era comerciant. Quan era jove va marxar a Nàpols a estudiar clàssics, però va haver de tornar a Florència per ocupar el negoci de la seva família. Durant la seva vida va estudiar detalladament l'obra de Dante. A partir de l'any 1362 la religió va influir més en la seva vida i es va tornar més religiós.
Obra Va esciure diferents obres en italià i en llatí de temes diferents, però destaca per les seves obres de juventut i la seva obra misògina, II Corbacio. La seva obra més important és el Decameró, escrit l'any 1350. L'argument principal té lloc a Florència l'any 1348, on hi ha hagut una pesta i 10 joves (7 dones i 3 homes) decideixen refugiar-se a una finca de les afores. Passen 10 nits a la finca, i cada nit, un dels joves explica un conte de diferent temàtica per tant, durant tota l'obra s'expliquen 100 contes. El Decameró es caracteritza per tenir un estil flexible, divertit i sense cap intenció moralitzadora.
