INTRODUCCIÓ
La paraula Trecento és un terme s'utilitza particularment per nomenar el període d'art medieval (literatura, arts plàstiques, pintura, música...) corresponent al segle XIV (any 1300) en la història de Italia. Quan parlem de la literatura del Trecento ens referim als tres escriptors italians que van escriure durant aquesta època: Dante, Petrarca i Bocaccio.
Mosaic del baptisteri San Giovanni sobre el Jutge Final. obra d'un mestre Florentí, (any 1300)
En la literatura italiana apareix un nou terme poètic molt important: el Dolce Stil Novo.
Breument, el Dolce Stil Novo, iniciat per Guido Guinizell, és l'expressió més alta en la poesia amorosa. Destaca per ser un estil complexe i profund però coherent. Es caracteritza també per utilitzar el sonet en la seva forma mètrica. Els autors més importants del Dolce Stil Novo van ser Guido Guinizelli i Guido Cavalcanti.
Va iniciar un nou estil de poesia dolç, musical i sentimental i un canvi de temes en relació als trobadors. Aquests temes, coneguts també com els tòpics de l'època, van ser:
-La donna Angelicata: Creat per Guinizelli i perfeccionat per Dante. La dona és vista o bé com una missatgera o bé com un símbol de la perfecció espiritual, concepte que es pot aconseguir a través de l'amor. Es caracteritza per destacar uns certs trets de bellesa femenina, que van seguir sent tòpics durant anys.
-Descripció del indescriptible: Narra indrets o estats mai vistos per l'home, com el cel o l'infern.
-El món al revés: Ensenya allò il·lògic de la societat, com per exemple sacerdots i monjes fent actes de luxúria.
DANTE, PETRARCA I BOCACCIO
Dante Alighieri
Vida
Dante va ser un poeta italià nascut a Florència l'any 1265. Els seus pares pertanyien a la burgesia güelfa florentina, per tant, Dante provenia d'una família noble. Els seus anys de juventut van coincidir quan Florència estava en el seu estat més pacífic, i quan tenia només nou anys, a la seva terra d'origen es va enamorar de Beatrice Portinari, qui es va convertir en la seva musa i la reflecteix en moltes de les seves obres, però a l'any 1290 Beatrice va morir. A la seva època d'estudis va coincidir amb Guido Cavalcanti.
Dante es va casar amb Gemma Donati cap a l'any 1290 i va tenir quatre fills. Finalment va morir a Ràvena l'any 1321.
Obra
Dante destaca per haver escrit la Vita Nuova, el Convivio i la Divina Comèdia. Jo us parlaré d'aquesta última, que és la més important.
La divina comèdia
Va ser el poema més famós de l'autor. Es desconeix l'any en què va ser escrit exactament però es situa entre el 1304 i el 1321. El poema tracta d'un viatge del poeta a l'infern, al purgatori i al paradís, guiat pel poeta romà Virgili.
La divina comèdia consta de 14333 versos en tercets i 100 cants repartits en:
-1 cant inicial
-33 cants a l'infern
-33 cants al purgatori
-33 cants al paradís
L'infern: en aquest primer indret es troben "els que van viure sense glòria ni infamia" i els que han comès una ofensa en nom de Déu. L'infern està dividit en diferents cercles i cadascun dels pecadors pertany a un d'aquests, depenent del grau de crueltat que tingui el seu crim, com també el càstic que reben. Es troben personatges coneguts de la Bíblia com per exemple Jacob, Isaac, Moisès o Judes, pertanyents, o personatges d'altres obres més antigues com per exemple Ginebra i Lancelot.
Dibuix esquemàtic de les parts de l'infern en la Divina Comèdia
El purgatori: és el segon espai per on passen Dante i Virgili. El purgatori és una gran muntanya envoltada d'aigua que consta de set pisos a cadascun dels quals correspon amb un dels pecats capitals. Dante explica que a dalt de tot es troba el paradís.
Dibuix esquemàtic del purgatori a la Divina Comèdia
El paradís: es troba dalt del purgatori. Quan Dante i Virgili arriben al purgatori el guia se'n va i la nova guia és Beatrice.
Dibuix esquemàtic del Paradís a la Divina Comèdia
Francesco Petrarca
Vida
Petrarca va ser un poeta i humanista italià nascut a Arezzo l'any 1304. Va passar la seva infantesa a Florència i després a la Provença i quan va ser jove va estudiar els clàssics, gramàtica i lleis. L'any 1327 es troba a Laura per primera vegada i es converteix en la seva musa. Va ser un home molt proper al papa i va viatjar per tota Europa. Va morir a Padua l'any 1374.
Obra
Destaca per la seva poesia, que va fer que es creçés un nou corrent literari, anomenat petrarquisme, que va influir en grans autors com Garcilaso de la Vega o William Shakespeare. La major part de la seva obra està escrita en llatí, com per exemple Àfrica o Epistolae, però el que ha tingut més èxit de la seva obra és aquella escrita en italià, com Canzionere, que és la més coneguda, o I Trionfi.
Canzionere
Canzionere
El seu poema més famós. Consta de 366 composicions poètiques, gran part són sonets. La majoria d'elles són de temàtica amorosa, les altres són de temes morals, religiosos o polítics. Al Canzionere podem trobar poemes dedicats a Laura, la seva musa, que es divideixen en dues parts. La primera es diu In vita de madonna Laura, on hi ha poemes dedicats a ella abans de la seva mort. La segona part es diu In morte de madonna Laura, on hi ha poemes dedicats a ella després de la seva mort.
Laura de Noves, musa de Petrarca
Giovanni Bocaccio
Vida
Bocaccio va ser un escriptor i humanista italià nascut l'any 1313 a Florència. El seu pare era comerciant. Quan era jove va marxar a Nàpols a estudiar clàssics, però va haver de tornar a Florència per ocupar el negoci de la seva família. Durant la seva vida va estudiar detalladament l'obra de Dante. A partir de l'any 1362 la religió va influir més en la seva vida i es va tornar més religiós.
Obra
Va esciure diferents obres en italià i en llatí de temes diferents, però destaca per les seves obres de juventut i la seva obra misògina, II Corbacio. La seva obra més important és el Decameró, escrit l'any 1350. L'argument principal té lloc a Florència l'any 1348, on hi ha hagut una pesta i 10 joves (7 dones i 3 homes) decideixen refugiar-se a una finca de les afores. Passen 10 nits a la finca, i cada nit, un dels joves explica un conte de diferent temàtica per tant, durant tota l'obra s'expliquen 100 contes.
El Decameró es caracteritza per tenir un estil flexible, divertit i sense cap intenció moralitzadora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario