Datos personales

domingo, 20 de diciembre de 2015

El romanç de Tristany i Isolda

El romanç de Tristany i Isolda és una de les històries d'amor més conegudes dins el món de la literatura universal. Aquesta novel·la pertany al cicle arturià
A la seva època (edat mitjana) ja va triomfar com a tal i ha tingut moltes repercussions importants. 

No se sap exactament qui va ser el seu autor original i es coneixen diferents versions de la novel·la, (com la de Béroul, la de Thomas o la d'Elihart) però la més coneguda i moderna és la de Joseph Bédier (s.XIX).


Llibre El romanc de Tristany i Isolda, traducció al català per Carles Riba, Quaderns Crema




ARGUMENT


Podríem dir que l'argument principal de Tristany i Isolda sorgeix a partir del filtre, i aprofito per comentar que al romanç hi té lloc l'aparició de la màgia (com per exemple el filtre, o el cascabell màgic de Petit-Cru)

Després d'haver llegit el llibre, divideixo l'argument en:


-Abans de l'aparició del filtre Es narra la infantesa de Tristany, la seva arribada a Tintagel i la seva fidelitat com a noble fidel al seu oncle i rei, Marc.

-Després de l'aparició del filtre: A partir que el filtre fa que els amants s'enamorin perdudament l'un de l'altre es narra una història d'amor romàntic i tràgic entre Tristany de Leonís i Isolda la Blonda, reina d'Anglaterra. Els dos protagonistes faran el possible i l'impossible per poder estar junts.

August Spiess. Tristán e Isolda beben el filtro. 1883. castillo de Neuschwanstein
           Tristany i Isolda beuen el filtre. August Spiess (1881)

PERSONATGES PRINCIPALS:

-Tristany de Leonís: Fill de Rivalèn i Blancaflor. Nebot del rei marc i talentós alumne de Gorvenal. Amant d'Isolda.

-Isolda la Blonda: Reina d'Irlanda i naboda del Morholt. Amant de Tristany.

-Marc: Rei de Cornualla, germà de Blancaflor i oncle de Tristany.

-Rivalèn: pare de Tristany i marit de Blancaflor. També era aliat del rei Marc i enemic del duc Morgan. 

-Morgan: duc enemic de Rivalèn.

-Blancaflor: Mare de Tristany i muller de Rivalèn.

-Gorvenal: Mestre de Tristany.

-Morholt d'Irlanda: Cavaller temut per tots. Oncle d'Isolda la Blonda.

-Brangiana: Serventa fidel d'Isolda la Blonda.

-Els quatre barons del rei Marc: Es diuen Andret, Ganeló, Gondoine i Denoalèn. Andret era el nebot del rei Marc. Sent gran odi i enveja cap a Tristany per la seva relació amb el rei.




Tristany i Isolda, Edmur Blair Leighton




SEMBLANCES I DIFERÈNCIES DEL LLIBRE I LA PEL·LÍCULA


Hi ha una pel·lícula de Tristany i Isolda dirigida per Kevin Reynolds al 2006 basada en el romanç. Tot i ser basada, també té diferències amb la història original.
En aquest apartat, us explicaré les principals semblances i diferències d'aquesta història. 


Portada del DVD de la pel·lícula de Tristany i Isolda
              



Semblances

-La principal i més important semblança del llibre i de la pel·lícula és que els dos protagonistes s'enamoren tot i ser de terres enemigues i degut a això durant la història es desenvolupa un amor tràgic i trist.
-Tristany i Isolda cometen adulteri i son condemnats.
-Tristany i Isolda moren per amor.
-A les dues històries es pot veure el conflicte dels irlandesos contra els anglesos.
-Isolda cura a Tristany.
-Tristany i Isolda són perdonats pel rei Marc.


Diferències

Per explicar les diferències he preparat aquesta graella:

                           LLIBRE
           PEL·LÍCULA
Blancaflor dóna el nom al seu fill Tristany degut a la pena que sent abans de morir.
Blancaflor mor anys després del naixement de Tristany.
Tristany i Isolda s’enamoren degut a
Tristany i Isolda s’enamoren de manera natural
Aparició d’elements màgics
No hi ha elements màgics
El Morholt d’Irlanda és l’oncle d’Isolda la Blonda.
El Morholt d’Irlanda és l’amant i el promès d’Isolda la Blonda.
Enfrontament individual de Tristany amb el Morholt.
El combat amb el Morholt és col·lectiu.
Els amants moren junts.
Només mor Tristany i Isolda desapareix.
 Apareix Isolda de les blanques mans.
No apareix Isolda de les Blanques mans




INSPIRACIÓ PER A MOLTS ARTISTES

El Romanç de Tristany i Isolda es caracteritza per ser un mite d'amor cortès, romàntic, tràgic i fatal que ha captivat no només als amants de la literatura, sino també a artistes: músics, pintors, dramaturgs, cineastes... 

Entre altres, destaco que va ser una font d'inspiració per a l'autor de Romeu i Julieta (1597)William Shakespeare, i jo penso que també ha estat una font d'inspiració per La tragèdia de Marc Antoni i Cleopatra(1607), del mateix autor.






Tristán e Isolda
Tristany i Isolda. Salvador Dalí (1944)


Preludi del primer acte de L'òpera de Tristany i  Isolda (1857-1859). Composició original de Richard Wagner










domingo, 22 de noviembre de 2015

La matèria de Bretanya



Benvinguts al món medieval!


Tothom ha sentit parlar algun cop del món medieval, sobretot de petits, doncs hi ha un munt de dibuixos animats, de videojocs i jocs interactius que parlen sobre aquest tema.

Pero és real el món medieval tal i com ens l'han fet veure? Jo us en faré una petita introducció.



Caricatura del rei Artús de petit agafant la llegendària espasa Excalibur, de la pel·lícula de Walt Disney The Sword in Stone (L'Espasa a la pedra)



Primer de tot, cal situar el món medieval a l'Edat Mitjana. Començaré explicant com era la societat d'aquesta època:

Es trobava dividida en estaments: per sobre de tot trobem el rei, qui tenia el poder absolut, seguit de la noblesa i el clergat, després els artesans i els mercaders, i per últim el poble baix i els pagesos.


Cadascun d'aquests estaments tenia la seva pròpia cultura medieval:

-La cultura del poble baix era, bàsicament, de transmisió oral: llegendes, romanços, cançons, etc.

-La del clergat es trasmetia a través de copistes de manuscrits, d'art romànic,de cants gregorians, etc.

-Per últim, la cultura de la noblesa es trasmetia a través de poesia trobadoresca i narracions cavalleresques.



Una altre element del que us vull parlar és l'art medieval.

Les obres d'art medievals es van crear en un context en el qual no existia la definició d'art com la coneixem avui dia. Aquestes obres eren principalment religioses. Es caracteritzen per:

-Eren una ofrena a Déu amb la finalitat d'aconseguir la seva indulgència.
-Feien d'intermediàries entre el món sobrenatural i el món humà.
-Representaven el poder de Déu, de l'Església i dels emperadors.


Jesucrist com a Pantocràtor. Mosaic bizantí del segle VI. Provinent de San Apolinar el Nuevo, Rávena



ELS CAVALLERS MEDIEVALS

Els cavallers són "les persones que munten a cavall". A l'Edat Mitjana, l'estament de la cavalleria pertanyia a la noblesa, i aquest tema va ser moltes narracions medievals i va tenir una gran repercussió. Tanta que actualment encara es segueixen llegint narracions sobre cavallers.



EL DECÀLEG D'UN BON CAVALLER


Per ser cavaller no només calia muntar a cavall, anar amb una armadura o pertànyer a l'estament de la cavalleria. Un cavaller com a model ideal havia de tenir una sèrie de característiques: amar a Déu, honrar a la seva pàtria i ser lleial, entre altres.


Cavaller medieval en batalla




L'ORIGEN DE LES NARRACIONS CAVALLERESQUES

Us faré un petit resum explicant com van aparèixer les narracions cavalleresques que avui dia coneixem. Tot va començar amb la llegenda del rei Artús i els seus cavallers, les quals primerament es transmetien oralment i després van ser adaptades a vers. Més tard es van adaptar a prosa i es va traduïr a diverses llengües, i així van aparèixer les primeres novel·les cavalleresques.



EL REI ARTÚS I LA MATÈRIA DE BRETANYA

Les característiques principals de les narracions de la matèria de Bretanya són:


-Els seus personatges són de caràcter fantàstic
-L'espai i el temps són antics i llegendaris
-La màgia és un element fonamental
-Hi ha elements cortesans i cavallerescos
-Es tracta el tema del cristianisme medieval (amb l'element del Sant Grial)


Com he dit abans, la història del rei Artús va ser l'inici de les narracions cavalleresques. Però qui era aquest Artús? Parlem d'ell, doncs.


Segurament us sonarà si us dic que Artús va ser un rei llegendari de l'Edat mitjana i era un cavaller ideal de la classe social del feudalisme. Vivia a les illes britàniques i era el líder dels cavallers de la taula rodona. La seva esposa era la reina Ginebra i la seva espasa era la llegendària espasa Excalibur, qui només podia portar l'elegit.


Però va passar de veritat tot això?

Ningú sap si Artús va existir, però sí es sap que a Anglaterra mai hi ha estat un rei amb aquest nom.

Fins i tot avui dia, encara no es sap amb certesa si el rei Artús va ser real o no. Principalment es defensa que aquest personatge va ser imaginari, però per altra banda es defensa que hi ha possibilitats que hagués estat real, o que aquest personatge llegendari hagués estat basat en una persona real. No hi ha testimonis arqueològics fiables.




Rei Artús, Charles Ernest Butler




ELEMENTS DE LA LLLEGENDA

-Camelot: va ser el castell llegendari del rei Artús. Es caracteritza per ser un lloc on regna la pau i l'harmonia.




Taula Rodona: taula situada a Camelot on Artús i els seus cavallers tracten assumptes del regne. Representa la igualtat entre els membres.




Sant Grial: copa on Josep va recollir la sang de Jesucrist. Representa la veritat.








EXCALIBUR


Excalibur va ser una pel·lícula dirigida per John Boorman a l'any 1981. Aquesta pel·lícula ens parla d'Artús i de la seva llegenda com a element literari, no històric.







PERSONATGES PRINCIPALS EXCALIBUR

Rei Artús: Fundador de Camelot i rei d'Anglaterra. Espòs de Ginebra. Fill d'Uther Pendragon i Igrayne. Va ser educat i criat per Hèctor i va estar el primer en extreure l'espasa Excalibur de la pedra.




Ginebra: Esposa d'Artús, reina d'Anglaterra i amant de Lancelot.




Lancelot: Un dels cavallers d'Artús. Considerat el cavaller més gran i fidel de la cort. S'enamora de Ginebra i pateix un conflicte interior: (amor per la reina vs. obligacions com a cavaller)




Merlí: el mag més poderós de la història segons la llegenda. És un home molt savi i és el guia d'Artús.




Morgana: Poderosa fada i germanastra d'Artús.






La dama del llac: El seu nom és Nimue. Es diu que té un palau sota l'aigua i que amb la seva màgia de seducció va seduïr a Merlí.




Perceval: Un dels cavallers de la taula rodona. Conegut per anar en busca del Sant Grial. Als 15 anys es vol convertir en un cavaller d'Artús.




Mordred: Fill de l'incest d'Artús i Morgana.Volia destruïr el regne. Es corona com a rei i futurament s'enfronta el seu pare.







Altres pel·lícules com per exemple La Leyenda del Rey Arturo dirigida per Antoine Fuqua a l'any 2004, ens explica les arrels històriques del mite, donant pas a nous elements com per exemple la tribu dels pictes o els saxons. 


I al no existir quasi cap element màgic, canvien a molts personatges (tant el seu origen com el seu caràcter) Exemple= A la pel·lícula d'Excalibur, Merlí és un mag llegendari d'origen desconegut, en canvi a la pel·lícula de La Leyenda del Rey Arturo forma part dels pictes








domingo, 25 de octubre de 2015

Literatura llatina

En aquesta entrada us parlaré de la literatura llatina, de les seves curiositats, de les seves característiques més importants, dels autors destacats, etc.



LA LITERATURA LLATINA: INTRODUCCIÓ

La literatura llatina o de la Roma antiga es va crear a l'Europa Occidental durant l'Edat mitjana i el renaixement. El llatí es va emplear en l'ensenyament superior fins el s. XVIII i segueix siguent la llengüa universal de l'Esglèsia catòlica.





MANIFESTACIONS CREATIVES

Les primeres manifestacions del poble romà són de caràcter oral, es diuen carmines.

Després de les carmines, en prosa i en vers hi havien aquestes manifestacions:

Cançons funeràries: procedents de l'èpica, narren les gestes d'un mort.

Cants lauditoris: mostren les glòries d'un avantpassat.

Cants religiosos: invoquen l'ajuda o protecció d'un Déu, antecedents de la lírica.

Diàlegs improvisats: satírics i silenciosos, amb personatges fixes com el golafre o el vell enamorat, entre altres.


A la literatura llatina hi ha tres característiques escencials:

-Mostra dependència de la literatura grega, tant en el desenvolupament dels principals gèneres com en la mitologia.

-Té tendència a la creació didàctica, més que a l'estètica, degut al caràcter pràctic de l'època

-Abarca obres creades durant l'imperi romà (del s.III a.C fins al s. V d.C) i les escrites en llatí durant l'Edat Mitjana fins al Renaixement.


La creació literària de la llengua latina abarca aquestes èpoques:


























LA POESIA ÈPICA LLATINA

El primer poema èpic que apareix no va ser una creació pròpia de la cultura llatina, va ser Odussia, la traducció de l'Odissea.

L'època de la poesia èpica llatina es divideix en tres etapes en les quals destaquen aquestes obres:

IMITACIÓ: amb Bellum Poenicum de Nevi i Anales d'Enni

FLOREIXEMENT: La famosa Eneida de Virgili

DECADÈNCIA: Farsalia de Lucà




L'ENEIDA

És la epopeia de la civilització romana. Explica l'origen miti de Roma amb Enees, el protaginista, que és un heroi troià.

Els models de Virgili per crear l'Eneida van ser la Ilíada i l'Odissea.

Quadre "Fresco del Palazzio del Magnifico", Girolamo Genga




L'ESTRUCTURA DE L'ENEIDA

L'Eneida està dividida en dotze llibres. Hi ha una estructura interna depenent de si parlem sobre els personatges o els fets.


-SEGONS ELS PERSONATGES:

Els llibes I-IV: Tenen com a protagonista a la reina Dido.

Els llibres V-VIII: Tenen com a escencial protagonista a Enees.

Els llibres IX-XII: Destaquen a Turno, l'enemic d'Enees



-SEGONS ELS FETS:

1-El viatge: Els sis primers llibres es basen en el viatge d'Enees per arribar a Itàlia.

2-La conquesta: La segona meitat ens parla de les aventures d'Enees ja a Itàlia.




Escultura d'Enees, Anquisis i Ascani, Bernini


EL VIATGE D'ENEES AL GOOGLE MAPS!




POESIA LÍRICA I DIDÀCTICA LLATINA

La poesia lírica llatina és aquella que tracta sobre temes amorosos, patriortics, bucòlics i religiosos.
Tenen un cert ordre de creació: de versos i d'estrofes. Destaquen Virgili, Horaci i Càtol.

La poesia didàctica llatina és aquella que té la intenció d'ensenyar les normes pràctiques. Destaquen Virgili, Oraci i Ovidi.

domingo, 11 de octubre de 2015

Literatura grega

En aquest apartat us parlaré de la literatura grega.



SITUEM-NOS

Grècia, coneguda també com República Helènica, es troba ubicada a la Península Balcànica, limitant a l’est amb el mar Egeu, al sud amb el Mediterrani i a l’oest amb el mar Jònic. La civilització helènica és originària de les cultures de Creta i de Micenes, per això la seva música, la seva pintura, les seves escultures, etc. tenien tanta semblança.

Mapa de Grècia, situació




 Art minoic. Quadre provinent de Tera (Atenes). Museu Arqueològic nacional.               






PASSEM A LA LITERATURA


Què és la literatura grega?

La literatura grega és aquella que va ser escrita per autors provinents de Grècia i àrees geogràfiques d’influència grega. Aquestes obres, freqüentment, estaven escrites en algun dels seus dialectes grecs.

Ulisses i les sirenes, Herbert James Draper





Característiques

Tota la seva expressió estètica comporta un sentit religiós i cultural, que mostra una clara evidència de la condició humana, en aquella época sotmesa als déus.
També expressa interacció constant entre el món diví i el món humà, ja que aquesta era la visió de molts grecs, i es veu reflectida en la seva lírica.


I els seus gèneres?

Hi havia tres  gèneres principals a les seves obres:

La poesia èpica: eren les manifestacions literàries narrades en vers més antigues, i no només a Grècia, també en moltes altres civilitzacions solia aparèixer primer aquest gènere, ja que aquest tipus de poesia sorgeix vinculada al caràcter feudal en algunes societats. Expliquen les gestes dels herois, que eren transmeses oralment, per tant, era poesia oral. Solien ser anònimes, però amb algunes excepcions. Per exemple cal destacar Homer, autor de l'Odissea i la Ilíada, dues obres de les quals us parlaré després.





La poesia lírica: Originàriament hi havia cançons populars relacionades amb el culte als déus i aquests cants populars eren poemes  que es cantaven al so d’una lira, per això es diu així. És una poesia de carácter més intimista, escrita per un autor concret. Va rebre la influència de la poesia èpica i al llarg del temps va anar regularitzant la seva mètrica.  Els poetes lírics més importants van ser Safo de Lesbos i Anacreont.


El teatre: A finals del segle VI a.C apareixen dos gèneres teatrals principals:

La tragèdia: hi apareixien personatges nobles amb un llenguatge culte i elevat. Tenia un estil solemne i buscava un efecte purificador en el públic: la catarsi. Els seus temes principals eren els patiments, els crims i la mort. Els seus representants més destacats eren Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

Màscares de la tragèdia grega

La comèdia: hi apareixien personatges vulgars que s'expressaven en un llenguatge senzill, i la seva intenció era fer riure. Presentava personatges com l’avariciós, el divertit, el vell pervertit, el fanfarró, etc.  Els seus representants principals eren Menandre i Aristòfanes.

Màscara de la comèdia grega


El teatre va sorgir quan va començar la decadència de la poesia lírica. Les grans obres teatrals eren dedicades al déu Dionís.
Aquest teatre era representat davant de tot el poble, per tant, era un gènere popular emmarcat dins la polis. La fi de la polis va suposar també la desaparició d’aquest gènere.
Els tràgics més coneguts eren Èsquil, Sòfocles i Eurípides, i en la comèdia es trobava Aristòfanes.


Dionisios
Dionís de Carvaggio






















LA ILÍADA

Què és?

És el poema més antic escrit de la literatura europea i el primer poema èpic grec escrit per Homer. Consta de 15693 versos i, igual que l'Odissea, té 24 cants.

S'hi narren diversos esdeveniments que tenen lloc durant la guerra de Troia.

ARGUMENT PRINCIPAL:

Paris, el príncep de Troia, va anar a visitar el rei d'Esparta, Menelau. Allà s'enamora d'Helena, que és l'esposa de Menelau. Ells fugen junts a Troia, amb l'ajuda d'Afrodita. Menelau s'enfada molt i planeja una guerra contra Troia amb altres reis grecs. Durant dos anys es planeja aquesta guerra i, al final, tot l'exèrcit es posa sota les ordres d'Agamèmnon, germà de Menelau. Després de deu anys de guerra, els Aqueus no havien pogut enderrocar la muralla de Troia. Al desè any de guerra, hi va haver una discussió entre Aquil·les i Agamèmnon i aquí comença la història de la Ilíada.

La pel·lícula Troia està basada en la Ilíada


El tràiler de la pel·lícula:








L’ODISSEA


Què és? 

És el segon poema èpic grec escrit per Homer al segle VIII a.C.  Consta de 24 cants. Com en moltes altres obres,  comença a la meitat de la història, explicant els fets anteriors a base de records d’Ulisses. Narra el viatge d’Ulisses després de deu anys de lluita en la guerra contra Troia. Durant el seu viatge viu moltes aventures durant les quals s’enfronta a vuit dificultats principals:

     1Al país dels cicons
      2- Al país dels lotòfags
      3Amb el ciclop Polifem
      4- A l’Illa d’Èol
      5- A la pèrdua d’una part important de la seva flota al país dels lestrígons
      6- A l’illa  de Circe
      7Al descens a l’Hades
      8-  A les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes i les vaques d’Hèlios




Circe, la "musa" 

A la mitologia grega i a la seva aparició a l'Odissea, Circe va ser una deessa i bruixa que va viure a l'illa d'Ea. El seu pare va ser Helios, el déu del Sol.

Circe transformava en animals els seus enemics amb pocions màgiques quan l'ofenien i era famosa pels seus coneixements de bruixeria, herborística i medicina. Aquesta deessa va ser una inspiració per a molts artistes.



En esta pintura de 1900, el artista inglés Wright Barker (1864-1941) representa a Circe dando la bienvenida a su palacio de marmol pulido.

En aquesta pintura de 1900, l'artista anglès Wright Barker (1864-1941) representa Circe donant la benvinguda al seu palau de marbre polit.




Circe por Dossi Dosso.

La màgia de Circe i els animals, de Dosso Dossi (1490-1542)






EL MARINER DE SANT PAU


Els nens del curs de 5è B d'una escola han preparat aquesta presentació que explica la història del mariner de Sant Pau. Molt original i divertida!





domingo, 27 de septiembre de 2015

La Bíblia

En aquest primer apartat us parlaré de la Bíblia i les seves curiositats.



QUÈ ÉS?

La paraula Bíblia prové del grec "Biblia" i vol dir conjunt de llibres. És un conjunt de llibres provinents del cristianisme i el judaisme. Algunes persones d'aquestes religions afirmen que la Bíblia transmet la paraula de Déu. El seu autor (més aviat, el seu conjunt d'autors) són desconeguts. Actualment ha estat traduïda a 2454 idiomes. 


La Bíblia va ser escrita principalment en tres idiomes: hebreu, arameu i grec.






COM ES CLASSIFICA?

La Bíblia es classifica principalment en dues parts: l'Antic Testament (conjunt de llibres que narren la vida abans del naixement de Jesucrist) i el Nou Testament (conjunt de llibres que narren la vida després del naixement de Jesucrist.

La paraula Testament vol dir "aliança".





La Bíblia, el conjunt d'escrits sagrats del judaisme i el cristianisme




COM ES BUSCA UN PASSATGE A LA BÍBLIA?

La Bíblia està dividida en llibres, capítols i versets, i ha de ser per aquest mateix ordre que trobem un text a la Bíblia. 
Per exemple: Jo, 3, 16 vol dir que haurem de buscar a l'Evangeli de Sant Joan, al capítol 3 i al verset 16. L'índex serveix molt en aquests casos,  on no només hi ha índex de situació de pàgines i títols, també de llocs, de noms, d'abreviacions...



RESUM DE LA HISTÓRIA DE RUT:

Rut i la seva sogra Noemí vivien soles a causa de que els seus marits van morir. Com que eren una familia pobre no tenien més remei que treballar per poder sobreviure, per això Noemí envià a Rut a Moab a segar el camp. Quan aquesta va arribar, els segadors la miraven malament, ja que ella era estrangera, i tampoc tenia el permís per segar, per això es dedicà a recollir les espigues que els segadors s'oblidaven. Booz, l'amo del camp va veure a Rut i, després de parlar amb ella i convidar-la a dinar amb ell i els treballadors va donar-li el permís per treballar al camp. Quan Rut va tornar a casa va explicar alegrement el que havia passat a Noemí, i aquesta es va posar molt contenta, i tenia esperances de que Rut i Booz (que de fet va ser un dels seus familiars propers) es casessin, i axí va ser. Un home vell i ric es va casar amb una noia jove, pobre, i a més estrangera. 


Rut i Booz